Grey and white matter differences in Chronic Fatigue Syndrome - A voxel-based morphometry study.

CONCLUSION:

Elevated GM volume in CFS is seen in areas related to processing of interoceptive signals and stress. Reduced WM volume in the patient group partially supports earlier findings of WM abnormalities in regions of the midbrain and brainstem.

PRIMER CONGRESO EUROPEO DE SINDROME DE SENSIBILIDAD CENTRAL

doctortoni.cat, SESSEC y BUFETMEDIC organizan el primer congreso europeo de SSC en Barcelona el próximo 17 de Noviembre de 2017.

Os esperamos!
Más información e inscripciones en SESSEC.ORG

GRUPO DE APOYO PARA AFECTADOS DE LOS SINDROMES DE SENSIBILIDAD CENTRAL

Me es grato anunciar que doctortoni.cat health services ha creado un grupo de apoyo para afectados de los sindromes de sensibilidad central.
Queremos apoyar, asesorar y orientar los afectados en todos los aspectos que crean relevantes desde temas jurídicos, psicológicos, médicos o sociales.
Puede enviar su consulta a través de la web www.doctortoni.cat.
El equipo de doctortoni.cat le atenderá y responderá.

Seguimos avanzando.

IV JORNADAS CATALANAS DE SINDROMES DE SENSIBILIDAD CENTRAL

SOLSONA, 25 DE NOVIEMBRE DE 2016.


Me es grato anunciar las nuevas jornadas catalanas de SSC. Este año hablaremos de los avances en el tratamiento del dolor fibromialgico así como de iniciativas de mejoría de ambientes outdoor e indoor y su incidencia en las patologías ambientales.
Para más información e inscripciones llamar al Centre Tecnologic i Forestal de Catalunya (Solsona).


Seguimos avanzando.

WWW.SESSEC.ORG

Ha nacido el sitio web de la sociedad española de síndromes de sensibilidad central.
Una gran noticia.
Seguimos avanzando

WORKSHOP DE LA SOCIEDA ESPAÑOLA DE SINDROMES DE SENSIBILIDAD CENTRAL

DOCTORTONI.CAT SCIENTIFIC EVENTS es la encargada de la logística y organización del primer workshop de la SESSEC que tendrá lugar el próximo 4 de Junio en Barcelona en el que se reuniran los máximos expertos españoles de las enfermedades que contituyen los denominados síndromes de sensibilidad central.

I LOVE INFERMERIA

No se si us heu  assabentat  de la polèmica que ha sorgit a la nostra sanitat, recollida en els diaris, arran de l’obligació imposada per decret de que TOTES les actuacions terapèutiques realitzades per infermeria hagin de ser  OBLIGATORIAMENT prescrites per un metge.

Moltes idees m’han brollat al respecte que han fet que al final  digui la meva sobre el “decretazo” que allunya a l’ infermeria, la nostra infermeria, de la possibilitat de la prescripció terapèutica.

Vagi per davant el reconeixement de que no  he llegit en decret en qüestió ( ni ho penso fer) i que desconec  totalment les bases jurídiques que el sustenten. Però crec que tinc els elements suficients per a considerar-lo un error, un greu error.

Primerament perquè és literalment impossible el seu compliment. Les tasques que avui en dia i gràcies a Déu fa la nostra infermeria són tantes que no hi ha prou metges al món per anar fiscalitzant-les una a una.

Però a més a més, i molt més important, és un error pel menysteniment  cap a l’ infermeria que, sota el meu punt de vista, traspua aquest decret.

El nivell de l’ infermeria catalana, per si algú no s’havia adonat encara, és extraordinàriament alt, i més si el comparem amb el d’altres països europeus. En la meva ja dilatada experiència picant pedra en la medicina pública catalana he pogut gaudir de la tasca de les meves companyes d’infermeria (femení cuparie) amb qui, colze a colze, hem realitzat un treball de qualitat en una situació de mitjans més que limitats (per si algú no s’havia adonat d’això tampoc) que ningú no ens reconeixerà però que nosaltres sí que recordem conjuntament tot sovint amb legítim orgull professional.

La meva relació amb les companyes d’infermeria ha estat de CONFIANÇA CEGA i sabeu, aquesta premissa, NO M’HA FALLAT MAI. Elles han complementat la meva feina com jo la seva, han incorporat  idees claus en el seguiment de malalts ambulatoris i  hospitalaris per tant moltes vegades greus, m’han aportat sempre la crítica i el contrapunt just i, molt més que això, m’han ajudat a superar les meves limitacions  aguantant estoicament els meus mals moments com solament ho fa una persona que a més de companya és amiga.

Ja em perdonareu el “rotllo” si es que encara esteu llegint. Escriure tampoc és el meu fort i potser no m’he fet entendre be però el que volia senzillament expressar és tot el meu recolzament i consideració per una de les coses més valuoses que tenim en el nostre petit i torturat país, la nostra infermeria. Serveixi aquesta trista polèmica de l’ esmentat decret per posar-la una vegada per totes on li pertoca que és A DALT DE TOT.

Jo no soc més que un pobre i vell metge de poble sense poder ni influències i poc podré fer per a revertir aquesta lamentable situació. Però sí que ningú no em podrà impedir que  doni a les meves companyes i companys d’infermeria  el més valuós que tinc: tota la meva estimació.

Semper fidelis